Segons l’últim informe de Kids TV Report, els nens espanyols veuen una mitjana de 2 hores i 44 minuts de televisió diaris. A Europa, només els superen els petits italians. Però atenció, aquest informe no té en compte cap altre aparell electrònic com poden ser els telèfons, tablets o ordinadors (així que, famílies, aneu sumant!). No sé com portareu aquest tema a casa, però a mi em preocupa molt perquè vull que els meus fills es desenvolupin correctament. Per aquest motiu, he revisat el que diuen els experts.
La televisió pot ser dolenta?
En aquest estudi, publicat en una revista britànica (Arxivis of Disease in Childhood), el psicòleg Aric Sigman parla de l’addicció a la tecnologia que sofreixen els nens d’avui dia i sobre com aquesta obsessió està causant danys en el desenvolupament infantil.
A més, assegura que pot causar problemes físics a llarg termini (quantes més hores passen asseguts davant d’una pantalla, més sedentaris es tornen) i que “els nens que veuen molt la televisió tenen més risc de ser obesos que els més actius” (i més paperetes per sofrir problemes cardíacs quan siguin majors). No només això, Sigman afirma que aquests petits “mostraran dèficit d’atenció i problemes d’empatia”.
La realitat tecnològica actual
En aquesta anàlisi, presentat a Glasgow, el prestigiós psicòleg indica que els nens no han d’estar en contacte amb dispositius electrònics (televisions, mòbils, ordinadors, tablets…) fins als 3 anys i que per a les edats compreses entre 3 i 16 anys caldria fixar un límit de dues hores diàries (llavors, haig de tirar a les escombraries tot el que tingui pantalla? Sincerament, crec que això seria viure en un món irreal).
Per què proposa Sigman això? Al·ludeix que els bebès necessiten tenir major relació amb els adults i interactuar amb ells perquè, d’aquesta manera, intercanvien estímuls fonamentals perquè puguin desenvolupar tant el seu cervell com les seves emocions.