Parlar de la qualitat d’una programació és analitzar les condicions que es requereixen per a una emissió important, digna, creativa i el paràmetre de la qual no pot ser el rating, perquè com ja sabem no sempre un gran nombre de televidents és sinònim de qualitat d’un programa.
Amb aquesta fi és necessari establir amb la major claredat que indicadors o elements permeten afirmar que una programació és d’alta o baixa qualitat. Per a Jesús Martín Barber la qualitat de la televisió ha de sumar la capacitació tècnica, la competència comunicativa en la construcció de públics, un alt sentit de la diversitat social, ideològica i cultural i la capacitat per construir llenguatges comuns.
Es pot millorar la nostra programació?
És de qualitat una televisió, que com a mitjà massiu de comunicació, és capaç de captar la vida amb les seves rutines i sorpreses, i que ho expressa amb una estètica pròpia, on té lloc la contínua experimentació dels seus llenguatges. La identitat que ha de tenir la televisió cultural es basa en una programació i un disseny visual i expressiu on s’articulin gèneres i franges no solament horàries o per edats, sinó temàtiques i discursives.
La televisió és cultural quan s’assumeix a si mateixa com el lloc des d’on es construeixen els imaginaris socials i les identitats pròpies de la seva cultura, comprometent-se en l’exercici quotidià d’un saber i una pràctica democràtiques i en el reconeixement de la multiculturalitat del seu país, de Llatinoamèrica i del món.
La televisió és cultura
La televisió cultural no ha de limitar-se a la transmissió dels sabers i coneixements ja fets, sinó que ha de treballar a partir dels seus recursos, llenguatges i la seva capacitat expressiva, i crear amb ells les seves pròpies maneres de veure la vida social. Juntament amb el flux de les imatges s’han d’assemblar la informació, l’experimentació estètica, coneixement i joc, cultura i entreteniment, acoblant gèneres i discursos estranys entre si.
L’educatiu és una dimensió fonamental i és ineludible per assegurar la vida democràtica i l’equitat social. L’ecosistema comunicatiu actual exigeix pensar que la cultura avui es refereix més a com els ciutadans desenvolupen una comprensió del seu país que els capaciti per ajudar a transformar-ho, que a esdeveniments de contingut artístic o cultural.